‘Baobab’ de Tacita Dean a la Fundació Godia de Barcelona
Vaig conèixer les obres de la britànica Tacita Dean al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Més endavant, a Frieze Art Fair de Londres, vaig tenir ocasió de tornar a veure el seu treball al estar allà representada per la Frith Street Gallery de Londres.
De nou a Barcelona, l’exposició ” Iceberg. La realitat invisible” de la Fundació Godia (10 d’abril i el 18 de maig ), mostra un treball significatiu de l’artista. En general, aquesta exposició proposa una reflexió sobre la imatge, la realitat i l’aparença en l’art contemporani, mitjançant un grup d’obres realitzades des dels anys noranta fins a l’actualitat.
Tacita Dean està representada amb el seu film ” Baobab” al costat d’altres obres d’altres artistes que pertanyen a la col·lecció d’art Cal Cego i la pròpia col·lecció Godia. En concret “Baobab” va sorgir de forma casual durant un viatge a Madagascar per filmar un eclipsi total de sol que després va donar origen a la seva obra Diamond Ring (2002). Allà, l’artista es va quedar fascinada pel paisatge, i l’atracció que va sentir cap als baobabs la va portar a filmar-los.
Aquests arbres d’aspecte majestuós compten amb un robust tronc en forma d’ampolla que emmagatzema grans quantitats d’aigua. Al costat d’ells, en aquest film, contrasta la casual presència de vaques i mosques que ens suggereixen certa fragilitat existencial i alteren el silenci del lloc. Però el que més em crida l’atenció és el temps, que sembla que s’aturi.
Un record que la majoria tenim del baobab apareix a l’obra ” El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry, un llibre que gairebé tots hem llegit de nens, on se’ns presenta aquest arbre com una reflexió a la paciència, la disciplina, la temporalitat i l’obsolescència, uns temes sempre presents en el treball de Tacita Dean.
Tacita Dean (Canterbury, Regne Unit 1965), és una artista visual que forma part del grup Young British Artist . En 1998 va ser nominada al prestigiós Turner Prize. A més d’acumular diversos premis i estar representada en importants museus del món, ha participat a la Biennal de Venècia (2003 i 2005) i a la Documenta 13 (2012). Encara que es va iniciar amb la pintura aviat va anant evolucionant cap a diferents mitjans com la fotografia, el dibuix, els sons, el vídeo i sobretot les pel·lícules de 16mm . En general, recupera moments oblidats de la història o espais mancats de simbologia i ens els mostra de nou plens de nous significats.
L’art ens fa pensar i dialogar sobre diferents maneres de veure i d’interpretar el món que ens envolta. La sensibilitat de Tacita Dean, amb la seva particular visió , és una prova de tot això.
M.A.
